Aquesta fotografia a l'ermita de Santa Caterina no és només un retrat de grup convencional; és la culminació visual de la història d'un indià que va marxar sense res i va tornar per transformar el seu entorn. La imatge captura l'estatus assolit, les connexions familiars i l'estima pel patrimoni local de Pere Coll i Rigau (1853-1918).
L'escenari de la imatge: El mecenatge a Santa Caterina
L'elecció de l'ermita de Santa Caterina, situada a la muntanya del Montgrí, per a aquesta fotografia no és casual. Pere Coll i Rigau va destacar per la seva gran sensibilitat social i es va bolcar en la restauració d'aquest espai. A finals del segle XIX, l'ermita es trobava en un estat de ruïna declarada.
L'any 1893, Pere Coll va fer una generosa donació a l'ajuntament per dur a terme les obres de reforma necessàries. Aquesta acció altruista va ser reconeguda amb una placa d'homenatge a la portalada d'accés a la capella, que deixava constància de "tan filantrópica acción". La seva vinculació no va acabar hier, ja que l'11 de febrer de 1915 va rebre el permís per finançar una segona fase d'obres. En agraïment, es va col·locar una segona placa a la sala principal de l'ermita. Com a resultat d'aquestes intervencions, tot l'edifici va ser emblanquinat i pintat, i la capella va quedar notablement millorada per a l'ús de tothom.
Els protagonistes: De la pobresa a l'èxit a les Amèriques
Per entendre l'estatus de les persones retratades, cal conèixer els inicis de Pere Coll. Va néixer el 5 de març de 1853 a la Torre Ponsa, on els seus pares treballaven com a masovers, i va ser batejat l'endemà pel vicari Jaume Homs. L'any 1867 es va embarcar cap a l'Havana amb només un duro de plata a la butxaca, treballant com a barber al vaixell per poder pagar-se el passatge.
A Cuba va fer fortuna fabricant i comercialitzant llumins sota la marca "Fósforos de Remeneu", amb la qual va fer la competència directa al monopoli estatal espanyol gràcies a la seva innovació de vendre els llumins de manera individual. Posteriorment, el seu èxit empresarial es va estendre també a la producció de tabac.
El retorn: L'indià i la "guerra de l'arròs"
Quan Pere Coll retorna a Catalunya l'any 1897, convertit en un home acabalat i amb un marcat esperit emprenedor, comença a tenir un impacte directe en el territori. Va ser un dels principals promotors de la reimplantació i comercialització de l'arròs a la zona de Pals.
Aquesta iniciativa econòmica i social va provocar la coneguda com a "guerra de l'arròs", un fort enfrontament amb el polític i terratinent conservador Robert de Robert, qui precisament era fill dels antics amos de la Torre Ponsa nom on havien treballat els pares de Pere Coll. És aquest home de fortuna, d'esperit democràtic i mecenes, el que consolida la família que veiem representada en les fotografies.
L'Arbre Genealògic: Les germanes Rigau Púbol
Darrere del personatge públic hi ha una xarxa familiar imprescindible. Per entendre aquest teixit, és fonamental remarcar el lligam directe entre Isabel Rigau Púbol (nascuda el 1831) i Catalina Rigau Púbol (nascuda el 1823, mare de Pere Coll i Rigau).
Ambdues eren germanes, filles del matrimoni format per Pere Rigau March (1801-1847) i Maria Francesca Pubol Sanpol (nascuda el 1802). Aquest parentiu estableix que Isabel era la tieta materna de Pere Coll i Rigau, emmarcant la història d'aquest indià dins d'un extens i documentat entramat familiar.