Antigament, en temps dels Veguers, els vilatans, dependents d'aquests, solien cridar als veïns pels carrers i places dels pobles perquè s'armessin en moments de perill, i aquests solien contestar «Via fora!! Som atents!!!». El crit de Via fora!! servia per aixecar el clamor del sometent davant qualsevol fet delictiu.
Orígens i evolució històrica
El sometent sembla que va néixer l'any 1064, quan Berenguer I va convocar Corts a Barcelona i de la deliberació en va sortir un nou dret anomenat «Pau i treva». Les seves disposicions foren incorporades als Usatges de Barcelona.
Segons l'anàlisi de Pierre Bonnassie (historiador medievalista), aquest moviment era popular, iniciat pel poble, amb una voluntat revolucionària de protestar no només contra la violència dels clans nobiliaris, sinó també per qüestionar els poders establerts (aristocràcia i església).
Aquest usatge havia de garantir els drets del poble -polítics- com a protecció constant de dia i de nit, fent cas omís a l'església i quedant la qüestió subjecta a la «força de la llei i la justícia». S'ha considerat aquest usatge com el primer dedicat al manteniment de l'«ordre públic» establert com a mutu respecte pels drets polítics amb la protecció de l'estat (en aquest cas el príncep o comte).
Etimologia i significat
L'origen de la paraula sometent podria ser divers. Se l'ha fet derivar dels sons «Som atents!!», és a dir, estar atent, previngut, advertit per si passa qualsevol cosa. Però també de «al so amatent» o «al so atent», és a dir, estar atent als sons (campanes, cornetes, crits,…).
El diccionari Alcover-Moll li dona un significat de fer remor d'alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors, o també, al mateix gruix de persones mobilitzades pel dit toc d'alarma.
El Decret de Nova Planta i la repressió
Amb el decret de Nova Planta, els sometents, a causa del seu important pes en la guerra, van ser anul·lats temporalment. Però per culpa de la inseguretat social dins el país i a la necessitat de gent per lluitar cap a França, es varen tornar a instaurar.
El Sometent de Torroella de Montgrí
Benedicció de la bandera (1915)
Començarem amb un dels actes més importants viscuts pel Sometent torroellenc: l'acte de benedicció de la bandera del Sometent torroellenc el diumenge 29 d'agost de 1915, com un dels actes de la festa major.
Barcelona. Benedicció de la bandera del Sometent, 1915
Col·lecció Ramon Mascort, Barcelona. Possible celebració de la festa de la patrona del Sometent de Torroella, dia de la Verge de Montserrat, 1913.
La bandera va ser dissenyada per Josep Mascort i confeccionada per les senyores i senyoretes que desinteressadament van contribuir a la seva realització «fent de la bandera del sometent de Torroella una de les més notables, venint a constituir una veritable obra d'art, mereixedora dels elogis més entusiastes i de la general admiració» (Emporion, n. 16, 22-08-1915).
Cronologia d'actuacions destacades
A una colla de viatgers i transeünts de Torroella quan passaven pel Congost, un grup de 6 facciosos armats els volien detenir... Als crits de «Sometent» els soldats van tornar enrere i tingué lloc una lluita a cops de puny entre ells, havent de fugir els lladres. (Diari de Barcelona, n. 73, de 14-03-1842)
Es parla que un grup de facciosos de la gavilla o grup de Marsal eren per l'Empordà... «Me han asegurado que la facción no logró penetrar en Torroella, pues sus vecinos cerraron las puertas, y el toque de somaten hizo retroceder á los facciosos.»
«Es digne dels majors elogis la conducta dels individuos que composan lo somaten d'aquesta vila que, manats per lo cabo B. Mascort y subcabo A. Deban, recorren totas las nits, lo nostre terme per evitar incendis en las garberas y que 'ls lladres manyachs despullin los fruiters.» (Diari Català, núm. 76, de 19-07-1879)
Dissolució del sometent de Torroella amb un gran disgust per part dels veïns. «Dicho somatén ha prestado muy buenos servicios». (La Paz, núm. 11158, de 19-10-1890)
Amb motiu de la celebració de la festa de la patrona del cos de sometent, la Verge de Montserrat... «A las ocho de la mañana, toque de campana llamando a somatèn, y generala por el cornetin de órdenes del cuerpo, reuniendose los individuos, en el local designado al efecto».
El 6 d'octubre van tenir lloc els anomenats fets d'octubre del 34... A Torroella l'alcalde Pere Vicens, d'acord amb el caporal del Sometent i els regidors municipals «ordenó a los mozos de esquadra que se procediera a la recogida de armas y municiones».
Es dissol el sometent a Catalunya i Espanya, posant fi a una institució amb més de nou segles d'història.
Estadístiques i funcions (1891)
Al diari La provincia (any VII, núm. 743, de 7-02-1892), es publica una relació dels actes i activitats que s'han portat a terme pel cos de sometents de Catalunya al llarg de l'any 1891, publicats al butlletí oficial del cos de sometents de Catalunya «Paz y Tregua»:
| Tipus d'actuació | Nombre de casos |
|---|---|
| Detinguts per assassinat, homicidi i causant de ferides | 16 |
| Lladres capturats | 58 |
| Incendiaris detinguts | 4 |
| Danys a la propietat | 3 |
| Extinció d'incendis | 42 |
| Serveis humanitaris | 13 |
| Aixecaments de cadàvers | 7 |
| Captura de presos fugats de la presó | 3 |
També es va mobilitzar al sometent en 42 ocasions sense cap mena de resultat.